Això ja s’ha acabat amics!!

Es una llàstima!! Però la nostra lluna de mel ha tocat la seva fi!!! Han estat uns dies fantàstics!! Unes experiències úniques!! Hem vist el que no podíem ni imaginar!! Es un viatge que s’ha de fer un cop a la vida!! Doncs tot això no es pot un conformar en veure-ho a les pel·lícules i als llibres!!!! S’ha de viure Nova York!!!!!

Avui ha estat un dia força avorrit!! Desprès d’esmorzar a l’hotel hem fet les maletes, les hem baixat a recepció i hem anat a canviar la PSP, l’Esteve l’ha intentat piratejar i resulta que ha fet un pas malament i ha bloquejat el procés de pirateig… els hem dit que la pel·lícula no es veia i s’ho han empassat!! Ja tenim una PSP nova!!!!  Som una mica bitxos, si!!!

Hem pres l’últim Starbucks de NY (he de dir, que jo he pres una varietat diferent cada vegada!! Volia provar begudes diferents i excepte el Ice Late, tot estava exquisit!! Sobretot el frapuchino de vainilla!!) i hem tornat a l’hotel on ens hem quedat esperant a la Living Room  fins que l’Àlex ens ha vingut a recollir per dur-nos al caòtic i desesperant aeroport!!!

Hem passat molt mala estona a l’aeroport! Resulta que ningú parlava espanyol!! Us ho podeu creure?? A tot arreu hem trobat gent que parlava espanyol o en el seu lloc gent que intentava entendre’ns i ajudar-nos i al JFK es on hem rebut el pitjor tracte de tots aquests dies!!! Ens desesperàvem!! Érem a la terminal Delta, i ens deien que no teníem bitllet d’avió per tornar!! Han tingut que dir-nos uns nois de Madrid que primer teníem que imprimir els bitllets en unes màquines que semblaven mini ordinadors d’informació d’horaris dels vols! Quan per fi hem tingut els passatges a la mà hem fet una cua eterna que just quan han acabat d’atendre a la parella que estava davant nostre la noia del mostrador ha marxat a esmorzar!!!!!! No ens ha dirigit ni la paraula, ni la mirada tan sols!! I s’ha anat !! Ens ha deixat a 50 persones tirades que hem tingut que canviar-nos de cua i tornar a començar una hora d’espera!!!! Ha sigut espantós!! Nefast!!!!

Desprès ja hem passat els nervis amb les maletes facturades (per cert 150€ d’excés d’equipatge!! Ja ens ha sortit una mica menys barata la roba de NY!!!!) i tot en ordre. Hem trobat un restaurant mexicà preciós, còmode i amb un menjar boníssim que ens ha sorprès i tot!! I allà ens hem quedat fins que faltava una horeta per agafar el vol!! Hem fet unes últimes compres al Dutty Free! (qui ha dit que eren més barates les coses?????? Mentida!!) i hem anat a la porta d’embarcament! On no hem ni pogut seure, doncs han començat a avisar a la gent del nostre vol!! Què bé!! Ha anat tot rapidíssim i a més hem tingut la sort de que ens han tocat els seients que estan a la sortida d’emergència!!!!!! I lo còmodes que hem anat!!!! Quin luxe tu!! Hem fet amistat amb una parella de Vigo que també estaven la mar de feliços per estar a primera fila una mica menys amples que nosaltres, però molt més que els altres!!!

L’arribada a Barcelona ha sigut rapidíssima!! L’avió ha enganxat vent de cua favorable a nosaltres degut a les restes de l’huracà que feia tres dies que controlàvem per la tele a NY i hem arribat una hora i deu minuts abans!!

La pega del viatge… es el jet lag!!!!! Mai l’havíem patit cap dels dos!! I ha sigut horrorós!! Hem arribat molt dora al matí, quan per nosaltres eren les dues de la matinada, per la qual cosa estàvem morts de son i no ens hem pogut aguantar!! Hem caigut rendits al llit i de 08h a 15h ens hem clapat!! Això ha volgut dir que a la nit hem anat a dormir a les dotze passades i a les dues de la matinada ens hem despertat! Hem fet el ronso pel llit, ens ha donat la xerrera, vinga a recordar cosetes del viatge… i a les quatre del matí ens hem fet un cafè amb llet i em compartit un paquet de donetes mentre hem vist quatre capítols de “El lado oeste de la casa blanca” a les vuit del matí estàvem rendits i ens hem adormit fins la una del mig dia! I torna a començar la volta!! La següent nit ens hem obligat a no aixecar-nos i quedar-nos al llit per que no ens tornès a passar igual, i mica en mica hem agafat l’horari de casa!!

BYE, BYE!!!!!!! Moltísimes gràcies a tots els que heu seguit aquest blog que vam començar fa més o menys set mesos!! Hem volgut compartir amb vosaltres les millors vivències que hem tingut en tot aquest temps, preparant el casament i desprès d’aquest! Si us ha servit per alguna cosa ja estem contents, per distreure-us, per tindre quatre consells en compte, per divertir-vos, per sentir-vos identificats en alguns moments… pel que sigui!! Gràcies!!

Avui hem tornat a anar a esmorzar al Burguer Heaven, hem provat una cosa molt semblant a un gofra però molt lleuger!! Era la recomanació de la casa i hem encertat!!

A la nit va caure una tempesta increïble!! Primer ens vam espantar i tot quan a l’habitació vam sentir el tro!! Vam pensar que era un atemptat!! Se que pot semblar exagerat, però lo que va arribar a ploure, tronar i llampeguejar va ser massa!!

Així que avui al matí seguia el dia amb la mateixa tònica (sense tempesta, però sense parar de gotejar) i de les tres coses que ens faltaven per veure hem optat per la que estava en recinte tancat!!

Ens quedava pendent anar a passejar per Central Park, per veure el llac gegant del mig i la part del nord, però amb la caminata que vam fer nosaltres per la part sud, i la caminata d’ahir a la nit… l’Esteve ja m’ha dit que no!!!! Tot i això, no volíem córrer el risc de quedar xops!!

La segona opció que teníem pendent era fer una passejada per Harlem i arribar-nos al teatre Apol·lo a veure si tocaven jazz, desprès d’intentar trobar una església on fessin missa gospel, però també hem descartat aquesta opció després del que ens van explicar ahir la Miren i en Fernando! Resulta que van anar a la tarda a l’excursió que els quedava pendent i la gent del barri els tirava de tot al bus, fins i tot diu que uns negres van desenroscar la clau que tanca les fonts per treure aigua els bombers i van començar a dirigir tota la canal d’aigua cap a l’autocar, que com era descobert , va quedar el guia tot xop!! I això que en teoria era un barri més tranquil que el Bronx!! Total que en vista de tot el que ens van explicar, vam desistir d’anar-hi, doncs a missa ja no hi érem a temps, al vespre a escoltar jazz ens feia por trobar-nos amb un mal panorama, i per anar-hi ara a corre cuita i quedar calats per la pluja… descartat!!

Vam quedar-nos amb la tercera opció! Era un centre comercial Macys, on la veritat es que hi havia unes rebaixes bastant bones!! Vam estar purrulant per allà i vam aprofitar per a comprar els regalitus que encara teníem pendents per quan tornéssim a casa!!

Vam anar a dinar al pub irlandès on ja hem sopat un parell de dies (ja som clients habituals, com en el burguer) i com no, vam dinar de meravella!!

La tarda l’hem passat a l’hotel, jo posant ordre a totes les fotos d’aquests meravellosos dies, escrivint al blog i l’Esteve “jugant” amb la PSP que s’ha comprat!! Ha sortit força millor de preu que a Barcelona, i a més amb una targeta de memòria i un joc de regal!! Aquí el tinc jugant al Guitar Hero!!!

CONTRASTES DE NUEVA YORK  (CON MIREN Y FERNANDO!)

Os acordáis de la pareja de Madrid que conocimos en la excursión a Boston? Pues nos cayeron fenomenal, y cuando decidimos hacer la excursión de Contrastes, preferíamos el sábado, pero como ellos la hacían el viernes, cambiamos de día para ir con ellos! Y nos lo pasamos genial!!

Fue un día fantástico, con muchos contrastes, como dice el nombre de la excursión que hicimos! Pero lo mejor fueron los contrastes que vimos e hicimos nosotros mismos!! Cuando acabó la excursión nos dejaron en el barrio chino, y decidimos ir juntos de compras y comer algo antes de subir para los hoteles.

Por chinatown fue buenísimo!! Fernando no paraba de hacer fotos! A las farmacias chinas, a las frutas, a los pescados, a las setas, a la berdulaga (que todavía no entendimos para que la usan aquí!)… Con Miren fuimos en busca de las famosas perfectas reproducciones de los chinos, y aprendimos entre todos el arte del regateo! El maestro fue Fernando, que no dejaba pasar ni una!! Que tío!! Como decía Esteban, regateaba mejor que Iniesta!!!!

Miren, una especialista de las marcas andaba buscando un montón de regalos que les habían encargado de Chinatown, y de paso un bolso para ella, y acabamos sacándonos dos bolsos Prada por 30$ cada uno!! Al cambio son unos 21€ cada uno!! Super bien, pues en Barna, delante de El Corte Inglés donde se ponen los negritos con las mantas, los bolsos Gucci no bajan de 35€ y son patéticos!!!!!! Nada que ver con los que compramos!!!

Esperábamos encontrar algún chinito que nos abriera la trastienda o algo así, pero que va!! Todo en medio de la calle y con unos trapicheos!! Hay una mafia muy grande y muy bien organizada!! Vamos, que ni Callejeros!!!!

La verdad es que el ambiente era insoportable, a mi personalmente me daba claustrofobia estar en esas calles con esas olores, con una pobreza que se palpaba a cada paso!!

Con la compra hecha nos fuimos al Little Italy a comer una pasta bueniiiiiiiiiiiiisima!!!! Con una sangría igual de buena y fresquita!!!!!! Estábamos exhaustos y muertos de calor!!! Todo comiendo nos dijeron que después de una excursión que tenían de 17h a 20h iban a ir a cenar a un restaurante en Central Park donde les habían cobrado dos veces y el encargado les dijo que fueran otro día a cenar gratis! Y quedamos para ir los cuatro!

Después de comer les descubrimos el placer de coger el Metro en NY!!!!!! Se les cambió la cara cuando entraron en ese caótico, ruidoso, sucísimo y horrible agujero!!!!!!!!!! Nadie nos lo esperamos cuando entras por primera vez!!! Dicho restaurante es el Boathouse, en el lado derecho de Central Park.

Así que a las 21h les fuimos a buscar a su hotel (el Paramount), y decidimos ir andando hasta el restaurante. Ahora, con calma, nos hemos puesto a contar las calles que andamos, y son un total de 27 calles!! Sin contar el paseo que nos dieron por Central Park!! Imaginaros después de todo el día en danza como estábamos Esteban y yo!! Pues esó, que lo peor estaba por llegar, cuando pasadas las 27 calles entramos al parque resulta que tan oscuro y por otro camino que no era el del dia que fueron a cenar, nos perdimos! Si, si, medio orientados, però que no había manera de dar con el restaurante!! Y venga a caminar!!!!! A mi ya me daba la risa tonta de ver a Esteban que se había duchado y arreglado para ir a cenar, se había puesto una camisa de las nuevas de manga larga, todo guapo el!! Y estaba achicharrado el pobrete mío!!!

Por fin, gracias a no sabemos qué, llegamos a una avenida muy grande (la que sale en todas las películas) y ya supieron llegar al restaurante!! No sin antes ser atacados por dos perros enormes y perseguidos por una mosca gigante que hacía un zumbido super fuerte!!! Toda una aventura por Central Park a las 22h de la noche!!

Se nos hizo tan tarde que entramos al restaurante y lo primero que nos dicen es que la cocina está cerrada!! Nos desinflamos un poco!! Pues ya teníamos cuello abajo que íbamos a estar un rato sentados!! Además estábamos muertos de sed!!  Bueno, ya que estábamos allí era una tontería que Miren y Fernando se fueran sin arreglar lo de la cena y tener que volver, así que preguntamos por el encargado para que les devolviera el dinero que les habían cobrado de más, ya que no podíamos cenar, y resultó que el hombre no quiso ni escuchar lo que Fernando y Miren le explicaban!! Y bastante prepotente, borde y exaltado les decía que volvieran el lunes! Pero ellos, como nosotros, se van pasado mañana (domingo) hacia Madrid! No podían ir el lunes!! Y el hombre decía pues que ya lo arreglarían por teléfono, que él no iba a poner dinero de su bolsillo!!

Entonces Miren se hartó y le dijo, pues vale, yo llamo a la policía y te acuso de un delito de robo! Y entonces el hombre calló para escuchar, y cuando comprendió que lo que había pasado es que lunes fueron ellos a cenar y miércoles (mientras estaban con nosotros en la excursión a Boston) les cobraron una segunda vez, se le cambió la cara al hombre!!!

Entonces todo fueron mil disculpas y el dinero en mano en menos de un segundo y medio!! Increíble! Llegamos a la conclusión de que no eran los primeros que se habrían ido a quejar por un cobro doble y en un día en que ellos no habían ido a cenar!! Es que eso es un delito muy fuerte!! Es como si hubieran hecho un duplicado de la visa y la hubieran vuelto a pasar!! Pero por lo menos (aunque ellos pasaron muy mal rato!) se solucionó el asunto!!

Así pues llevábamos 27 calles caminadas hacia arriba, un paseo eterno por Central Park y ahora nos tocaba desandar para encontrar dónde ir a cenar!! Así que en marcha, salimos de Central Park y caminamos 16 calles más hasta Grand Army Plaza donde exhaustos cogimos un taxi hasta la 37 (pues aún faltaban 23 calles más!!) y les llevamos a cenar a un Pub Irlandés al que habíamos ido nosotros ayer a cenar (está cerca de nuestro hotel) y además enseñando la llave del hotel nos hicieron un 15% de descuento!! Cenamos super bien (no mucho, pues estábamos más cansados y sedientos más que hambrientos) y allí nos quedamos descansando y de characha hasta pasadas la una!! Y volvimos andando al hotel!! Os imagináis como hemos dormido hoy, verdad???? PLANOS!!!!

Fue un día genial!! Nos lo pasamos la mar de bien!! Y aunque muy cansados, lo repetiríamos!!

Os preguntareis porqué este artículo lo hemos escrito en castellano, pues para que lo puedan leer Miren y Fernando!! Os lo dedicamos!! Y ya que estamos puestos, seguiremos en castellano, para explicaros en que ha consistido la excursión de hoy!!

Bueno, pues empezamos el día a las 07.30h, a las 08.00h ya estábamos con un Starbucks en la mano esperando el autocar que nos llevaría a hacer la excursión de Contrastes!

La verdad es que todos los guías, solo poner el pié en NY ya te están aconsejando que hagas esta excursión, y yo estaba un poco reticente a hacerla, pues con Manhattan ya tenía bastante, no pensaba que me perdería gran cosa si no hacía la excursión… y qué equivocada estaba!!

Nos hicieron una pequeña ruta por los cinco condados que forman el estado de Nueva York, Roosevelt Island, Bronx, Queens, Brooklyn y Manhattan.

Para llegar a Roosevelt Island cogimos un teleférico (el que sale en la película de Spiderman) que hace unos años se quedó 12 horas suspendido en medio del rio del este. Resultó ser una isla elitista, con colegios gigantes muy bonitos, todo muy seguro, casas y edificios de pisos muy bonitos, parques, jardines, la gente paseando tranquilamente por las calles anchas y limpias…

CURIOSIDAD: El guía, (Guía Patiño como se hacía llamar el) nos explicó un montón de cosas interesantísimas, nos comentó que los policías de la isla eran muy gordos!! Y resulta que como hay tanto orden y tanta poca criminalidad, no tienen trabajo y están todo el día sentados comiendo Donuts!! También fue interesante que nos desvelara el misterio de porqué en la vida real y en la películas los policías iban por la calle a todas horas con la caja de Donuts, pues es que son gratis para la policía!!!!!!!!! Aij pillinos!!!! A su vez, nos comentó que los Dunkin Donuts son los negocios con el % de robos más bajo de toda NY!! Y es por qué siempre hay algún que otro policía en el!!!

El segundo condado que visitamos fue el del Bronx. Muy peligroso!!!!!! No nos lo pensábamos!!!! Pero después de las 17h no se puede ir por las calles, ni siquiera los autobuses de las excursiones van!!!! Pasamos por la mañana porque los vendedores de droga y los pandilleros están durmiendo (después de estar hasta las 05.00h de la mañana por las calles). En comparación con la Isla que acabábamos de visitar, el contraste era bastante fuerte!! Las iglesias tenían persianas (como medida de protección), las escuelas tenían rejas en todas las ventanas hasta el tercer piso para evitar el tráfico de drogas, tenían un policía a cada esquina, tenían detectores de metales en todas las entradas para alumnos y profesores para evitar la entrada de armas. Las casas del Bronx estaban destartaladas y las nuevas construcciones se estaban envejeciendo y estropeando con el tiempo, pues no se consiguen vender, nadie quiere vivir en el Bronx. El nivel de criminalidad es el mayor de todo el estado, y viven menos de la mitad de personas que en Manhattan, teniendo el condado el doble de km cuadrados!!

CURIOSIDADES: Es el barrio, junto con el de los judíos ortodoxos (en Brooklyn), en que Patiño nos explicó más cosas!! Resulta que cuando una pandilla está en conflicto con otra cuelgan unas bambas de los cables de la luz de la calle que se están disputando! Y resulta que no había un par o dos de bambas colgando de las calles, había a docenas!!!! También nos dijo como saber quién era el contacto para poder conseguir droga, y es que los contactos llevan bastón! Si llevan un bastón de madera venden crack, si lo llevan de metal venden heroína, si lo llevan de color venden éxtasis y varios, y si lleva más de un bastón es que te lo vende todo!! También nos llevó a ver los diferentes “memorials” que había en las calles, y es que los pandilleros cuando moría uno de ellos y era un jefazo o lo había matado la policía le hacen un homenaje en grafiti artístico, y si a alguien se le ocurre mancharlo o lo que sea le pueden llegar a matar! Vimos los disparos en las paredes, vimos las chabolas donde se reúnen las pandillas, y también nos explicó como visten y como se distinguen los pandilleros, los Latin King de amarillo y negro de los Blood de rojo y negro y con lagrimas tatuadas en la ara, una por cada persona que hayan matado,  otros que van de azul y blanco… y todos ellos con sus banderas, sus collares…  Por lo visto entrar en una pandilla es relativamente fácil: para los chicos hay pruebas a superar como saltar de un edificio a otro, o saltar a un vagón de metro (éste en marcha), o matar a un familiar que sea de otra pandilla… para las chicas suele haber solo una prueba: mantener relaciones sexuales el mismo día a vez con todos los chicos de la pandilla uno a uno y sin protección. Las pruebas para los niños son cruzar a nado un canal que hay en el Bronx pero con las manos atadas a la espalda! Pero salir de la pandilla, ya no es tan fácil, generalmente te cuesta la vida.Ya os podéis imaginar el ambiente del barrio!!!! Nos insultaban y nos hacían gestos despectivos (pues no les gusta que pasen autocares con turistas a verlos como si fuéramos al zoo) y algunos se tapaban la cara para que no les hiciéramos ninguna foto, pues pueden estar buscados por la policía!

Otra curiosidad que nos explicó el guía Patiño fue el porqué de esta moda de llevar los pantalones tan bajos, casi caídos!! Y es que cuando un chaval va a la cárcel, le dan el uniforme y siempre les suele ir grande! Y los pantalones se les caen, así cuando salen de la cárcel, su manera de demostrar que han sido presos y que la gente les respete más es ir con estos pantalones 6 tallas más grandes!!

El siguiente condado fue el de Queens, donde vivía el guía Patiño, es el barrio latino por excelencia!! Todo está escrito y enunciado en castellano! Es de las zonas más humildes de Nueva York. Las familias tienen que alquilar los sótanos de sus casas para poder llegar a pagar el alquiler!! Patiño nos explicó que un sueldo normal para un oficio normal son mil dólares al mes. Y los alquileres de las viviendas asciende a mis setecientos dólares al mes, así que con los gastos de luz, agua, gas, comida… cualquiera tiene hijos!!!!!

CURIOSIDADES: Los inmigrantes ilegales son los que viven en Queens, en esas calles abarrotadas de todo y llenas de gente y con la vía del tren encima de las casas (es donde hay más gente sorda!) Trabajan todos los días que pueden todas las horas que pueden para ganar más dinero y poder pagar los alquileres y demás, así que cuando tienen un día libre (pocas veces) lo dedican a dos cosas: primero lavar la ropa, pues por contrato está prohibido tener lavadora en casa (todas las casas de NY son de madera, y con el meneíto de la lavadora se pueden romper!!) así que van a la lavandería y éste es el punto de reunión de los amigotes! Y por la tarde, después de haber ido a comprar van al baile, Queens está lleno de salas de baile para latinos!!

Siguiente parada, Brooklyn. De aquí nos llevaron a la zona donde viven los judíos ortodoxos!! Madre mía que contraste otra vez!! Aquí las casas no eran la leche, pues su religión no les permite ostentar aunque tienen un montón de dinero!! Patiño nos explicó que son los amos de todo!!: de las casas, de los edificios, de las joyerías de la quinta avenida, de muchos de los hoteles (todos los que tienen planta 13, pues ellos no son supersticiosos!) y rascacielos de Manhattan… son los dueños de la ciudad!! Decía Patiño.

Aquí se volvía a ver mucho cambio, las escuelas tranquilas y normales, pero los conductores de los autocares escolares iban armados hasta los dientes (porque como los judíos son tan ricos, si alguien intenta secuestrar a un niño camino de la escuela, el conductor le sorprenderá, y mucho!!). No comparten nada con nadie!! Los basureros son judíos ortodoxos, los autobuseros también, los peluqueros, los curas… todos los que viven allí son judíos ortodoxos! Ellos se lo hacen todo, e incluso casarse entre ellos y tener descendencia con su propia familia!!

CURIOSIDADES: Guía Patiño nos explicó un montón de cosas curiosísimas que no sabíamos y no nos podíamos ni imaginar que aún existieran!! Costumbres como que si nace un niño lo celebran y dan gracias a su Dios, pero si nace una niña llegan a maldecir a la madre! La mujer solo está vista como un objeto de procreación!! Desde pequeñas son educadas así, solo estudian hasta lo equivalente a nuestra E.S.O. y desde los dos añitos prácticamente los padres ya tienen apalabrado su matrimonio. Es normalísimo que una chica de 19 años ya tenga 4 hijos, pues cuanto más procreen, mayor será su raza!! Las niñas dejan de serlo cuando les viene la menstruación, que es cuando ya las casan. Hasta que se casan, ellas conservan su cabello, pues la melena de la mujer es símbolo de soltería, pureza y virginidad, pero una vez casadas se tienen que rapar el pelo por completo para no despertar ningún tipo de deseo a su marido, (pues su religión no les permite sentir deseo, no tienen que pecar!!) y solo si lo quieren mucho se les permite llevar peluca. Duermen separados, y cuando la mujer tiene la menstruación tiene que dormir en otra habitación, pues se la considera sucia e impura. Cuando el marido quiere procrear (la única razón para mantener relaciones sexuales) le deja su sombrero encima de la cama a su mujer, y si ella consiente le da la vuelta, si no quiere, se lo deja encima de la cama de él y este ya entiende que ese día no toca. A la mujer no se le permite sentir ningún tipo de placer, así pues para que aún quede más claro que solo es un objeto, cuando tienen que “hacer el amor”, lo hacen con una sábana que les separa por completo, a excepción de una obertura en un sitio muy concreto! Ya os imagináis donde, verdad?? Os acordáis de lo que pasaba hace cientos de años con los negros y los blancos a la hora de subir al autobús?? Pues los judíos ortodoxos hacen lo mismo con las mujeres!!! No pueden esperar el autobús en la parada junto con los hombres, lo tienen que hacer en la acera de enfrente, y primero se suben ellos (ocupando el lado derecho) y después ellas ocupando el otro lado, y cuando ya están todos sentados pasa el conductor y los separa con una cortina!! Es increíble!! No podíamos asimilar tal discriminación y vejación hacia la mujer!!! Qué pena!!

Bueno, dejamos el barrio de los judíos ortodoxos y vamos de Brooklyn a Manhattan, donde de camino vimos un cementerio gigante con más de tres millones de  tumbas!! Y lo curioso de este es que los difuntos se entierran de pié, pues así ocupan menos espacio, y como dicen ellos: Los muertos no se cansan!!

Bueno!! Quin rotllo os he fotut eh!! Es que si no apunto totes aquestes coses, amb el pas del temps se m’obliden, i… mira, avui m’ha donat per escriure-ho tot!!

DIA DE RELAX, DE MOLT RELAX

Avui estàvem molt cansats, hem dormit fins que hem començat a sentir a les senyores de la neteja que ja rondaven per la planta i hem fet una dutxeta i hem baixat a un burguer que hem descobert, que fan uns esmorzars molt bons!!

Allà hem esmorzat pancakes amb bacó i torrades a la francesa amb salsitxa!! Mmmm… ja no hem tingut ganes de dinar fins les 4.15h!!

Em agafat la cinquena avinguda i la nostra intenció era trobar un portàtil Mac per l’Esteve que estigués bé de preu, i mirar de trobar un objectiu per a la càmera de fotos reflex per a obtenir un zoom millor… però de camí a les botigues d’electrònica… hem vist la botiga BCBG MAX MARA… i li he ensenyat un vestit que hi havia a l’aparador i que des del primer dia que vam anar a voltar per la cinquena avinguda m’havia cridat l’atenció! I l’Esteve m’ha dit: entrem-hi! Potser hi ha rebaixes!. I no n’hi havia… però tot i així m’ha convençut perquè me’l proves i he pensat: home, ja que he d’entrar a l’emprovador… dono una volteta a veure si hi ha alguna coseta més que m’agradi! I mira per on m’he sentit com pretty woman altre vegada!! M’he emprovat sis vestits que tots eren la hòstia!! M’han deixat unes sabates amb uns talons de vertigen i he anat ensenyant-li un a un a l’Esteve que tenia un sofà al mig de la planta per a ell sol, ple de miralls on jo em veia reflexada a tot arreu per tots els costats!! Ha sigut un somni!! Al final m’he quedat amb el vestit de l’aparador que tant m’agradava i amb un altre tot negre i molt més provocatiu!! Aij!! Què guay!!

Hem seguit desprès d’estar una hora dins del MAX MARA buscant ordinadors i n’hem trobat però teníem la sensació de que ens prenien el pel! Eren massa barats!! 

De camí per la cinquena hem tornat a entrar a la botiga de la NBA i em anat també a la botiga que hi ha a sobre dels estudis de la NBC i ens hem fet unes fotos!!

Hem parat a dinar al mexicà Chipotle (on ja son amics nostres i ens fan uns burritos el doble de grans de lo normal!!) i hem desistit! Ja no podíem caminar més!! Hem vist al Best Buy un objectiu per a la càmera que estava molt bé de preu, però com hi havia tanta gent i tants pocs nois que despatxessin hem marxat, ja tornarem!

Desprès d’una merescuda mig diada ens hem arreglat i hem decidit anar a provar sort! En Todd li havia comentat a l’Esteve que si buscàvem un musical no anéssim al Rey León, que ja era antic i el de Mary Poppins valia molt més la pena.

La veritat es que hem sortit del New Amsterdam Theatre al·lucinats, extassiats, feliços, super alegres, contagiats de tanta màgia com hi ha en aquest musical!!!! La veritat es que pensàvem que no veuríem res que superés el musical de We Will Rock You de Londres, però no ha estat així!!

Hens ha sortit un dia rodó!! I a més tenint en compte que hem sortit de l’hotel a les 19.40h i l’obra començava a les 20.00h i no teníem entrades!! (Per cert, hem fet “anillitos power” com diu l’Esteve des de que vam arribar a NY, i vam trobar dues entrades junts, al mig, i a la setena fila!!!!!!!!!!! ) I de preu més o menys com a Londres i Barcelona! 121$ per persona!! Tenint en compte on estàvem asseguts i lo impressionant de l’obra, està super bé!!  

SUPERCALIFRAGILISTICOUSEXPIALIDOUXOUS!!!!!!!!!!!!

BOSTON

Avui ha sigut un dia molt xulo!! No hem parat de riure en tot moment! Sabeu aquelles situacions que es donen en que no pares de dir tonteries una rere l’altre si no tu un dels companys i no pots deixar de riure?!! Doncs això ens ha passat, i fins i tot he arribat en un moment al punt d’ennuegar-me i plorar de tant de riure!!

Ha sigut un cúmul de situacions! Avui per a l’excursió érem només 8 persones i han vingut a recollir-nos en una furgoneta Ford de deu places on anaven la Miren i el Fernando que també s’han casat el 8 d’agost a les 18:00h de la tarda!!! (ja som tres parelles a NY!!), dos germans madrilenys (i del mateix barri i no es coneixien!!), en Juan i en Javier (que son la hòstia!!) i una altra parella de recents casats, la Bea i l’Àlex (de Segòvia). Quan ens han vingut a recollir a nosaltres jo m’he assegut amb aquests últims i l’Esteve ha anat davant amb el conductor en Herver!

L’anada ha estat una mica avorrida, doncs en Herver no feia com en Rodrigo (el guia de Washington que ens anava explicant durant el camí en autocar la història d’Estats Units), ell anava tot callat i nosaltres com encara no ens coneixíem anàvem tots en silenci, menys quan de tant en tant jo els preguntava quans dies feia que estaven a NY, quines excursions havien fet que ens recomanessin… i mica en mica hem trencat el gel, fins que hem arribat per fi (desprès de 4h) a Boston!

Allà ens hem trobat amb un guia local, l’Antonio, un home molt peculiar!! Amb un accent mexicà molt graciós i que deia unes paraules molt poc sentides per nosaltres, com cuadras (referint-se als carrers), cochesitos (referint-se als cotxes), lusesitas (referint-se als semàfors…)

La qüestió es que com l’Antonio tenia que anar davant de la furgoneta al costat de l’Herver per poder parlar amb el micro i alhora orientar-li pels carrers on tenia que girar i tal, l’Esteve s’ha assegut on era jo i jo he passat més darrere amb en Juan i en Javier, i allà ha començat el nostre atac de riure, doncs el pobre Herver ha passat de ser un guia a ser un taxista que no podia ni obrir la boca!! Resulta que l’Antonio abans de tot això ja ha creat un ambient de risa amb la seva manera de vestir, la seva manera de parlar, les orientacions que li donava a l’Herver (todo rectito y la primera lusesita a la derecha, i quan l’Hever arribava li deia, no no, mejor a la isquierdita mi querido Hever…) i entre parada i parada, l’Hever no ens podia acompanyar perquè a Boston no es pot aparcar el cotxe al carrer i ell es quedava vigilant-lo! Doncs tardàvem tant que l’Herver fins i tot es quedava adormit estirat al seient del darrere!

Hi ha hagut un moment en que l’Alex ha preguntat si aniríem al mític bar de Cheers i l’Antonio amb la seva cantarella i la seva lentitud al parlar ens ha dit que si, i li hem dit Oh, que bé! I podrem entrar a prendre una cervesa? (doncs tot el tour l’hem fet sense baixar pràcticament en cap moment de la furgoneta!) i l’Antonio diu, oh, bueno, si, pues si ustedes quieren y gustan pues podemos ir a tomar… (i en aquell moment tots hem començat a aplaudir i a victorejar-lo!!) i diu: … unas foticos des de la furgoneta! (Mira ens hem quedat tots a quadres i hem començat a petar-nos el cul de riure!! I a protestar sense poder parar de riure!! I l’Herver que ha vist la conya que ens portàvem i que estàvem rallats de tanta furgoneta li ha dit que pararíem un moment i faríem una cerveseta!! Tots hem alabat a l’Herver!!!

Resulta que desprès de tornar de Cheers on hem anat amb tota la calma, hem pres la cerveseta, ens hem fet fotos, hem comprat records… l’Antonio ja anava contentet i ha començat a parlar encara més raro i amb més diminutius i li ha començat a dir al Hever: Jeversito de mi corasón!! I allà ja no ens podíem aguantar el riure i en Juan m’anava dient, pobre hombre, encima que lo dejamos media hora tirado en el coche durmiendo con las ventanas bajadas con el calor que hace, no le traemos ni una coca cola para que tome y tiene que aguantar que le llame Jeversito!! Mira, no sé si us podeu fer una idea de l’ambient que hi havia a la furgoneta, però fins i tot ens escanyàvem de tant riure!!

Quan hem parat a dinar al germà del Juan se li ha caigut la safata amb el menjar per tots dos a sobre d’una cadira i ha començat a recollir el menjar amb les mans i a posar-lo de nou a la safata i ha començat a menjar corrents i vinga a dir bueno la ley de los cinco segundos me ampara!! La ley de los cinco segundos me ampara!! (segons m’ha dit es veu que si el menjar cau a terra i el reculls abans de que passin cinc segons no s’ha pogut contaminar!) Mira, ja et pots imaginar a mi amb la meva risa tonta, desprès de que se’m passés el susto i de veure que el tiu reaccionava rient i no emprenyant-se la risa que m’ha agafat!!

A més mentre dinàvem els demés (doncs ells s’ho han jalat tot en menys de 5 minuts perquè no els sentés malament!!) ens han explicat que el seu vol va tindre un retard de  10 hores i que el segon dia que estan a NY, marxen a fer una excursió i se’ls crema l’hotel!! Tres habitacions del  seu mateix pis!! I a més en Juan anava tot envenat!! Mira hem començat a fer-los la broma fàcil de que quina mala sort tenien i que gafes que eren i jo crec que quasi no he dinat de por a que em sentés malament de tant de riure!! Lo millor es que quan hem acabat tots de dinar ens aixequem i busquem un lloc on llençar els plats i gots i deixar les taules lliures i en Javi pregunta ah pero no se lo llevan i li diu l’Esteve, hombre tu mejor déjalo, a ver si lo vas a volver a tirar todo por el suelo!! Mira quin fart de riure que ens hem fet!!!!  A més desprès el tiu comença a explicar que s’havia trobat una cucaracha muerta en su habitación i resulta que com son andalusos i tenen aquest accent tant peculiar jo he entès que deia muchacha enlloc de cucaracha i ja us podeu imaginar la cara de susto que he posat quan em pensava que explicava que a demás hemos encontrado esta mañana una muchacha muerta en nuestra habitación, o sea que mira si tenemos mala suerte!! Així que quan ja no podia més li dic que com era possible que com havia entrat i ells es clar, vinga a dir-me que no ho sabien i jo amb cara de pànic i vinga a dir-los que si no havien avisat a la policia corrents i ells vinga a dir-me que no, que ni tan sols havien avisat a l’hotel i jo no m’ho podia creure!! I quan per fi el noi em diu pues creo que nunca había conocido a nadie que tuviera tanta fobia a una cucaracha como tu! M’he posat vermella com un tomàquet, els he dit el que havia entès i hem començat altre cop tots a partir-nos de riure!!!!

Hi ha hagut un moment en que passejàvem per Harvard i anava jo parlant amb en Juan de les coses que havíem vist ja, doncs som els que portem més dies aquí, i ell m’ha preguntat si havíem vist algun musical i li he dit que no, però que era la nostra intenció. I llavors ha estat quan l’Esteve, la Miren i jo no sabíem on mirar de tanta risa que teníem quan el tros d’home ens ha començat a dir saltant d’alegria que ells dos havien anat a veure La Sirenita!!!! Me encanta La Sirenita!!!!!! Es mi película favorita!!!! La veo unas 20 veces cada año!!!!! Me encanta!!!!!!

Desprès tornant també ens ha passat que l’Herver s’ha quedat sense benzina i quan ja portàvem 20 millas en reserva i no trobàvem benzinera, s’ha desviat en una sortida de l’autopista direcció a NY que ha resultat endinsar-se en una urbanització de Connetica i on hem trobat un control policial que ha tallat el tràfic i que ens ha obligat a donar un munt de voltes pel poblet i l’Herver tot nerviós perquè estàvem perduts i sense benzina, i vinga a renegar pq ell no volia sortir de l’autopista i mira el que ens havia passat i nosaltres vinga a riure i a fer fotos a les casetes encantadores que anàvem trobant i ell cada vegada més emprenyat amb si mateix i nosalÇ de la mala sort del Javi i el Juan!! Resulta que per fi trobem una benzinera en el poblet i ens surt un homenet molt peculiar, que semblava tret d’una telenovel·la anglesa de fa trenta anys , amb una mini botigueta cutre, bruta i plena de merda i amb només dos servidors de benzina que anaven per galones i que la seva velocitat era de tres galones por minuto (segons l’Herver) doncs el paio ha posat la mànega al cotxe (el pedazo de trozo de furgoneta!!) i mentre s’anava omplint s’ha dedicat a netejar els vidres de la furgoneta, amb lo que suposa a la velocitat de l’homenet anar a buscar aigua, sabó, l’esponja, eixugar els vidres… i resulta que quan ha acabat s’acosta a la mànega i només portàvem posats 4 galons!!!!!!!!! I ja veus a l’home allà agafadet a la mànega anar mirant com el comptador passava d’un en un cada numeret!! Mira ja no podíem parar de riure i fins i tot ens hem posat a fer fotos a l’homenet que resulta que quan ha vingut un altre cotxe i s’ha posat al costat nostre i li han començat a posar benzina, el nostre marcador ha començat a anar encara més lent!!!!!!!! En aquell moment la dona de l’altre cotxe mira la màquina, bufa, i agafa el bolso i comença a fer neteja del moneder, les fotos dels nens aquí, aquests tiquets son per llençar… mira tornàvem a plorar del riure!! La dona vinga a esbufegar mentre li netejaven els vidres a ella, ja veient que li donarien deu minuts mínim a la benzinera!! I es clar, mentre passava tot això, el nostre homenet allà penjat de la mànega mirant com un babau al comptador!! Ha sigut etern!!! I molt molt divertit!!! A més l’home es veu que s’havia d’apuntar el nº de km que portava la furgoneta per si l’empresa de l’Herver fes algun control veiés que anava en una excursió i no que havia agafat el cotxe per us particular, doncs l’Herver li deia el nº de km i l’homenet no l’entenia!!!! Vinga a dir un nº que no era!! Al final Herver li ha dit número per número i tot i així l’home ho ha entès malament i ha optat per penjar-se de la finestra i posar el cap a dins del cotxe (a la falda de l’Herver!!) i es clar el cotxe es tan gran i tan alt que no ho veia i el Herver ha optat per agafar un paperet i apuntar-li o ja veia ell que d’allà no sortíem. Lo bó es que quan per fi hem marxat veiem a la dona protestant traient els braços per la finestra i tot i l’homenet que l’atenia a ella encara estava tirant a les plantetes l’aigua d’haver-li rentat els vidres!!!!!!!! Mira vinga a riure i torna a plorar!!!!!!

Ha sigut una tornada que enlloc de 4h ens ha semblat una de sola!!!! Vinga a riure i a recordar tot el que ens havia passat i vinga a fer comentaris imaginant-nos la historia de mil maneres diferents… ha estat la hòstia!!

Avui si que ens ha sabut greu no haver demanat el mòbil a ningú per a veure’ns altre dia per aquí  i fer un Starbucks tots junts!!!

JERSEY GARDENS

Ahir a l’excursió a Washington, vam coincidir tot el dia amb una parella de Màlaga que resulta que s’havien casat el 8 d’agost com nosaltres!! Allà ens veieu a l’autocar veient fotos de les dues bodes!! Doncs resulta que ens vam aconsellar mútuament varies excursions i coses per veure! I el que ells havien fet i ens va cridar molt l’atenció va ser anar a New Jersey de compres pels oulets. Com ells ja ho havien fet, ens van dir que anéssim directament al Gardens que té 200 botiges de totes les marques, un munt de restaurants i a més en 20 minuts d’autobús per 10$ anada i tornada ja passàvem tot el dia! Va ser un encert!! Perquè ells van anar en tren i els van clavar 20$ per persona i van haver de caminar moltíssim, i a nosaltres ja ens van donar el camí fàcil!!

Així que avui que volíem dedicar el dia a relax… i amb lo entusiasmats que estem amb les compres… desprès d’esmorzar unes super pancakes hem agafat el bus cap a l’outlet!!

I mira que ja havíem comprat roba ja!! Però ens hem tornat lelos un altre cop!! Més que mai!! Fins al punt d’haver de comprar una maleta (la més gran que fabriquen, de 36 pulsades) per poder fer cabre totes les compres d’avui i no tornar carregats com burros a l’hotel!

Així de pas, ja tenim la maleta extra que volíem comprar a NY per tota la robeta i sabates que ens pensàvem comprar!! I mira per on, estem a la meitat del viatge i ja la tenim a rebentar!!!

Anem a dormir doreta que demà toca Boston!!

     WASHINGTON DC

Es la segona excursió que hem contractat! Ens ha agradat molt i hem vist un munt de coses! Però la tornada en bus quatre hores cansats de tot el dia caminant amunt i avall ens ha agobiat molt!!

La primera parada que hem fet ha estat al cementiri militar d’Arlington on ens han explicat que hi ha enterrats  300.000 soldats, i preveuen una ampliació doncs al 2.050 estarà complert!! Sols enterren soldats que han mort servint en guerres i a les seves esposes i fills menors de 21 anys  si així ho demanen. També està enterrat John Fitzgerald Kennedy, Jacqueline Bouvier Kennedy i dos fills que van tindre, un que va viure sols dos dies i un altre que no tenia nom perquè va morir abans de néixer. També hem vist la tomba d’en Robert Francis Kennedy.

La segona parada ha estat davant de la estàtua que commemora el final de la guerra de Korea, la estàtua de bronze més gran del món, la dels sis soldats clavant la bandera americana a les platges de Japó.

Desprès hem visitat el monument commemoratiu a A. Lincoln i m’ha agradat molt saber que tot tenia un perquè, el nº d’escales, el nº de columnes…  A més desprès hem passat per davant del teatre on el van assassinar i també hem vist la casa on va morir.

Des del monument a Lincoln hem fet unes fotos precioses a l’obelisc monument a George Washington.

La següent parada ha estat a la Casa Blanca, que ens ha desapassionat una mica! L’Esteve deia tota l’estona: “Me la imaginava més gran!!” I li hem fet una foto a una dona molt peculiar, la Conchita!

La penúltima parada ha estat el Capitoli, aquest si que ens ha impressionat!! Ha sigut una parada molt maca!! I de tot el que ens ha explicat ara em ve al cap que la estàtua de bronze que hi ha al damunt de tot fa 7 metres i que cap estàtua de Washington pot fer més que la del Capitoli!

Per finalitzar el dia hem parat a dinar a dins del museu de l’aire i de l’espai, que desprès hem pogut visitar!

Junt amb el dia de l’excursió en helicòpter, ha estat el dia en que més fotos hem fet!!

Ja hem cobert la meitat del viatge!!! Ens queden sis dies més!! Tenim la sensació de que vam arribar amb presses de veure-ho tot, com si no tinguéssim prous temps per a fer tot el que ens havíem proposat i als dies els faltaven hores!!! I mira tu per on, a la meitat del viatge i ja hem vist gairebé tot el que volíem!!!!

De Manhattan ens falta visitar pràcticament tota la part del nord: tenim pendent la part de dalt del Central Park , el llac gegant central i el Zoo. També la Columbia University, fer un passeig pel Riverside Park (que voreja el riu Hudson), anar a prendre una copa al Apollo Theatre (hem llegit que toquen jazz en directe i que està molt bé!) i ja que estem per la zona, passejar per Harlem i si s’escau veure una missa de Gospel.  I lo demés ja es veure un musical i fer l’excursió de les Cataratas del Niagara i la de Nightlife en NY!!  Ja veurem fins a on arribem!!

De moment avui estem entusiasmats!! Hem fet l’excursió de pujar en helicòpter durant un quart d’hora i veure tot Manhattan, l’Estatua de la Llibertat, Ellis Island, Brooklyn, Queens… ha sigut fantàstic!!! I he de dir que l’Esteve s’ha tornat boig! Se li ha enganxat el dit al botonet de la càmera i ha tirat 521 fotos!! Tal i com ho sentiu!! De l’heliport hem anat xino-xano (parant a fer un Starbucks!) fins al pont de Brooklyn i l’hem creuat sencer!! Una horeta i mitja sense parar de caminar i amb un sol que queia!!!!! Hens hem tingut que comprar unes gorres i tot!!! (hem aprofitat que hem trobat una botiga oficial dels Yankees!!) i quan hem arribar a Brooklyn no sabíem cap a on teníem que tirar (no teníem mapes de la zona!) i hem creuat un parc fantàstic d’una zona universitària i resulta que hem menjat la millor hamburguesa de Brooklyn (per lo tant la de l’altre dia no va ser la millor hamburguesa de NY, sinó la de Manhattan!!).

Hem tornat en metro cap a l’hotel (força destrossats!!) i desprès de descansar una miquetona i una bona dutxa hem sortit a passejar per la cinquena avinguda fins que hem arribat a la Rockefeller Place on hem pres una copa asseguts en uns bancs espectaculars de cara a la font i amb una musica tipus Michael Bublé que anava sonant… Hem estat genial!!

Avui estem rendits!! Son les 22.30h i estem estirats al llit i se’ns tanquen els ulls!! Demà matinarem perquè a les 11h hem d’estar a baix de tot de l’illa on agafarem un helicòpter per veure Manhattan des d’un punt de vista molt diferent!! Ho hem decidit avui quan hem baixat per anar a veure l’Estatua de la Llibertat i hi havia 2h i mitja de cua com a mínim!! Increïble!! Creia que la cua que havia vist més gran era a Roma quan vam voler anar a visitar la capella sixtina… però això ho ha superat!!! Així doncs hem decidit fer aquesta excursió i veure l’Skyline millor que ningú i l’Estatua de la Llibertat i la zona zero (on també hem anat avui però amb tantes tanques no hem pogut veure res i no ens hem fet la idea de lo gran que es el terreny que ha quedat buit! També hem anat de copres!! Si, si, l’Esteve com no acabava de trobar gran cosa ha tornat a la botiga Casual on vam anar el segon dia i ha arrasat!!! S’ha comprat 4 camises, un munt de samarretes, un jersei, un banyador, un munt de pantalons curts, un munt de calçotets, una caçadora… roba, roba, roba… i he dit roba?? Doncs això!! Un munt de roba!!!

Ens ho hem passat pipa!! I desprès de dinar al mexicà hem anat xino-xano fins les Nacions Unides, passant pel Chrysler i la Central Station i desprès de fer un Starbucks hem pujat a l’hotel, ens hem arreglat i hem marxat cap al Columbus Circle on hi ha un petit Cristòfol Colon i un centre comercial que ens ha recomanat en Todd i on m’he comprat un parell de pantalons a la Benetton. Quan hem sortit hem anat pujant pel Central Park fins al Tavern on the Green on aquest matí en Todd ens ha reservat taula per sopar!! Hem pres un cocktail mentre esperàvem taula al menjador interior maquíssim, una cúpula de vidre al mig del jardí amb unes llànties de vidres de colors Increibles!!! Hem sopat la mar de bé, però ara ja… estem morts!! Na niiit!!!

Nota divertida del dia!: Se’ns ha sortit l’aigua del WC!!!!! Si, si!! Vinga a sortir aigua!!! Per sobre la tapa!!! Increïble!! Quasi tota l’aigua anava a parar dins la dutxa… però la que no ha sortit al mig de l’habitació i s’ha quedat la moqueta xopa!!! Aij quin riure!!!!!

Avui hem anat a esmorzar a fora!! Hem trobat un italià que ens ha fet dos ous ferrats, bacó, patates fregides, torrades i cafè amb llet per 11$ els dos!!!!! Una meravella!!! La pena es que ens ha dit que el cap de setmana no obre!! (en el fons ja ens va bé!! No podem esmorzar tant cada dia i encara menys dos ous o tornarem amb el colesterol a tope!!!) Ens hem posat les bambes noves i cap al metro!! Hem baixat a la parada del museu d’història natural (Aquell del dinosaure gegant a l’entrada!!) Ha estat bé, però una mica avorrit! (els que em coneixeu ja sabeu que jo i els museus no som gaire amics!!) Quan hem sortit hem creuat el carrer i hem entrat al Central Park!!! Hem fet una bona passejada i hem parat a comprar una Coca-Cola Zero que ens hem pres asseguts en un banc davant d’un llac preciós on la canalla feia navegar vaixells! Hem sortit del parc per l’altre banda i hem anat cap al metro fins a la Gran Central Station on hem fet quatre fotos i hem demanat preus i horaris per anar a fer excursions a Washington, Boston i Philadelphia (i resulta que fan no se quina reforma i no surten d’allà aquests trens) Hem baixat xino-xano fins al mateix carrer de l’hotel i hem anat a dinar a una hamburgueseria on en Todd ens havia dit que feien les millors hamburgueses de NY!! I quanta raó tenia!!!!! Mmmmm que bo que estava tot!! La nostra idea era passar avui el dia sencer al parc, dinar per allà, llogar unes bicis, visitar el zoo i sopar a un restaurant que tothom ens ha aconsellat The Tabern On The Green  però l’Esteve no es troba bé! No sabem si es refredat, o una mica d’insolació (hem estat els tres primers dies plovent i molt núvol i hem passat força fred, i avui que ens havíem abrigat més que cap dia ens ha caigut una assoleiada caminant pel parc!!!!) jo li faig la broma de la gripA! Però espero que se li passi aviat!! Ara com hem decidit fer això d’anar a la Central Station i dinar al costat de l’hotel hem pujat a l’habitació i el tinc estiradet al llit (s’ha quedat roque!) mentre jo vaig escrivint tot el que hem vist i ens ha passat en aquests primers dies del nostre viatge de noces!!

Finalment l’Esteve s’ha despertat a les 18.00h i s’ha dutxat i s’ha pres un Gelocatil i s’ha sentit millor!! S’ha arreglat i hem marxat cap al Little Italy, hem voltat pel carrer principal que va del metro a Chinatown i desprès de prendre una llimonada hem pujat fins a Greenwich Village on hem sopat en un mexicà un burrito moooolt bo i hem pujat cap a l’hotel per seguir descansant fins demà que volem fer alguna excursió i que l’Esteve estigui recuperat del tot!!